Si per als jueus la part principal de la Bíblia és la Torà - que generalment és prosa -, per als cristians, des del principi van adquirir major importància els salms, que són només poesia, i així permetien trobar-hi tot el misteri de Crist i tot el seu missatge. Aquesta edició catalana, en la nostra llengua, se'ns fa més entranyable. A banda de la utilitat religiosa, que és la seva principal raó de ser, és alhora un servei a la cultura catalana, i al nucli essencial de la cultura catalana, que és la nostra llengua. Un pas més en la normalització del català, que el posa al mateix nivell de les Bíblies interlineals en les principals llengües. Hilari Raguer
En el gènere narratiu, el relat és en tercera persona, no hi ha el diàleg Jo/Tu, o hi és secundàriament respecte el pes del relat en tercera persona. El que apareix no és la veu de Déu. El que es manifesta és l'esdeveniment. Però en els Salms hi batega manta vegada la vivència personal de l'orant en la pregària:
Estigues atent al clam del meu prec, Rei meu i Déu meu,
perquè a tu adreço la meva oració.
Senyor, ben d'hora sentiràs la meva súplica,
de bon matí em presento a tu, i espero. (Salm 5:2-3)
Encara que el fidel mencioni quelcom litúrgico-oficial, és clara la seva imbricació personal. Enric Cortès
0
0 opiniones